- Què és? i història
- Avantatges
- Prostatectomia radical
- Cirugia de la fosa lumbar
- Altres tècniques
Què és la laparoscòpia?
És la tècnica que fa possible realitzar intervencions quirúrgiques des de l’exterior de la cavitat abdominal introduint els instruments a través de petits orificis, és a dir, sense necessitat de fer una ferida oberta per arribar a la zona que s’ha d’operar.
Mitjançant un insuflador de gas (generalment CO2) es pot expandir la cavitat abdominal i crear l’espai necessari per introduir els diferents instruments quirúrgics. Les intervencions es visualitzen a través d’una òptica connectada a una càmera de vídeo i a un monitor de TV.
Els instruments s’introdueixen mitjançant uns tubs (trócars) que es col·loquen a través de la pell. El nombre d’aquests tubs dependrà de la complexitat de la cirurgia. Existeixen instruments per treballar per dins d’aquests accessos equivalents als de cirurgia oberta i instruments de disseny específic per la cirurgia laparoscòpica.
Tot aquest instrumental està en constant evolució i cada vegada apareixen noves versions, fet que ha permès una millora de les diferents tècniques quirúrgiques. Això ha fet que avui dia es plantegin cirurgies per via laparoscòpica que fa només uns anys no eren possibles.
Els abordatges quirúrgics mitjançant aparells externs existeixen des del segle passat amb la creació del primer cistoscop (aparell que s’introdueix per via de la uretra i serveix per visualitzar des de l’exterior del cos l’interior de la bufeta de la orina). Des d’aleshores ha anat evolucionant la cirurgia endoscòpica en el camp de la Urologia, permetent intervencions a través de la uretra (transuretrals), dels urèters (transureterals) i del ronyó des de l’exterior (via percutània). Altres especialitats, com la Ginecologia i la Cirurgia Digestiva, han desenvolupat les seves tècniques específiques. La laparoscòpia ginecològica com a tècnica diagnòstica va ser desenvolupada per l’exploració de la pelvis femenina i com a terapèutica per la lligadura de trompes.
La prostatectomia radical laparoscòpica, descrita el 1998 a França, va revolucionar la laparoscòpia en la Urologia. Va créixer l’interès de molts professionals per aquesta tècnica quirúrgica extremadament detallada, degut al gran nombre de pacients amb càncer de pròstata. Des de la primera prostatectomia laparoscòpica al 1997 s’han realitzat milers de procediments d’aquest tipus a tot Europa. Als Estats Units van a incorporar la tècnica tardanament amb l’ajuda d’uròlegs laparoscopistes francesos i alemanys per poder implementar la tècnica de forma immediata.
A nivell europeu, la cirurgia robòtica es va anar incorporant des de l’any 2000 a la pràctica habitual, primer al centre i nord d’Europa, i després a les altres regions. A Catalunya ha presentat una gran expansió en els darrers cinc anys. En el càncer de pròstata és on el seu ús s’ha anat imposant. Així com pel que fa al control oncològic i el manteniment de la continència urinària els resultats en general no són superiors a la cirurgia laparoscòpica, els avantatges de la cirurgia robòtica són evidents en la preservació dels feixos neurovasculars. Així està esdevenint el mètode quirúrgic d’elecció per aquells casos on està indicada la preservació d’aquests feixos en pacients amb bona funció erèctil.
A Espanya la primera prostatectomia radical laparoscòpica es va fer al 2002, a l’Hospital Universitari ‘Germans Trias i Pujol’ de Badalona per l’equip dels Drs. Saladié, Cecchini i Areal, amb la col•laboració del Dr. Roques de Perpinyà.
Des d’aquell moment, el Dr. Cecchini ha anat realitzant aquesta i altres intervencions per via laparoscòpica en la seva activitat hospitalària, en la pràctica privada i en directe en diversos congressos. Avui són molts els centres a Espanya que realitzen cirurgies laparoscòpiques de forma quotidiana, en part gràcies a la tasca formativa que han realitzat alguns uròlegs, entre ells el dr. Cecchini.