És la tècnica que fa possible realitzar intervencions quirúrgiques des de l'exterior de la cavitat abdominal introduint els instruments a través de petits orificis, és a dir, sense necessitat de fer una ferida oberta per arribar a la zona que s'ha d'operar.
En què consisteix la intervenció?
Mitjançant un insuflador de gas (generalment CO2) es pot expandir la cavitat abdominal i crear l'espai necessari per introduir els diferents instruments quirúrgics. Les intervencions es visualitzen a través d'una òptica connectada a una càmera de vídeo i a un monitor de TV.
Els instruments s'introdueixen mitjançant uns tubs (trocars) que es col·loquen a través de la pell. El nombre d'aquests tubs dependrà de la complexitat de la cirurgia. Existeixen instruments per treballar per dins d'aquests accessos equivalents als de cirurgia oberta i instruments de disseny específic per a la cirurgia laparoscòpica.
Tot aquest instrumental està en constant evolució i cada vegada apareixen noves versions, fet que ha permès una millora de les diferents tècniques quirúrgiques. Això ha fet que avui dia es plantegin cirurgies per via laparoscòpica que fa només uns anys no eren possibles.
Quins avantatges té per al pacient?
En comparació amb la cirurgia oberta tradicional, la laparoscòpia suposa un gran avenç que es tradueix en beneficis directes i molt positius per a la recuperació:
Mínimament invasiva
Les cicatrius són pràcticament imperceptibles, amb petites incisions d'entre 0,5 i 1 centímetre.
Menys dolor postoperatori
Al no haver-hi grans obertures a la paret abdominal, les molèsties després de l'operació disminueixen dràsticament.
Recuperació més ràpida
L'estada a l'hospital es redueix notablement, permetent al pacient tornar a la seva vida quotidiana i laboral en molt menys temps.
Menor risc de complicacions
La precisió de la tècnica redueix de manera significativa el sagnat durant la intervenció i el risc d'infeccions posteriors.
Com va començar: història i evolució
Els abordatges quirúrgics mitjançant aparells externs existeixen des del segle passat amb la creació del primer cistoscop — l'aparell que s'introdueix per via de la uretra i serveix per visualitzar des de l'exterior del cos l'interior de la bufeta urinària. Des d'aleshores ha anat evolucionant la cirurgia endoscòpica en el camp de la Urologia, permetent intervencions transuretrals, transureterals i per via percutània.
El gran detonant mundial es va produir a finals dels anys 80, quan l'èxit de la primera extirpació de vesícula biliar per laparoscòpia el 1987 va obrir els ulls a la resta d'especialitats per iniciar la seva pròpia revolució tecnològica.
-
1992
Primera nefrectomia laparoscòpica
Descrita pel Dr. Ralph Clayman als Estats Units. En el camp de la Urologia, la tècnica s'havia iniciat als anys noranta amb indicacions puntuals, com la limfadenectomia iliobturatriu o el diagnòstic del testicle intraabdominal; des d'aquesta nefrectomia es va anar estenent de forma lenta als diferents serveis d'Urologia.
Dr. Ralph Clayman, 1992. -
1997–98
Prostatectomia radical laparoscòpica
Desenvolupada a França per l'equip de l'Institut Montsouris de París (amb els doctors Guillonneau i Vallancien), aquesta intervenció va revolucionar la laparoscòpia en la Urologia. Va créixer l'interès de molts professionals per aquesta tècnica extremadament detallada, a causa del gran nombre de pacients amb càncer de pròstata. Des de la primera intervenció el 1997 se n'han fet milers a tot Europa.
-
2000
Arriba la cirurgia robòtica
Als Estats Units, la incorporació de la robòtica va tenir molt èxit: facilita el treball del cirurgià i, sobretot, disminueix la corba d'aprenentatge de la sutura laparoscòpica. A nivell europeu es va anar incorporant des de l'any 2000, i a Catalunya amb una gran expansió posterior. En el càncer de pròstata és on el seu ús s'ha anat imposant: ofereix resultats oncològics i de continència excel·lents, totalment equiparables als de la laparoscòpia convencional, però aportant l'avantatge evident de facilitar la preservació dels feixos neurovasculars, fent-la el mètode d'elecció per als pacients amb bona funció erèctil.
Cirurgia robòtica. -
2002
Primera prostatectomia laparoscòpica a Espanya
Feta a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona per l'equip dels doctors Saladié, Cecchini i Areal, amb la col·laboració del Dr. Roques de Perpinyà.
-
2010–2015
Laparoscòpia 3D i cirurgia conservadora
Durant aquesta dècada, la tecnologia fa un salt qualitatiu amb la introducció de càmeres de visió en 3D, atorgant al cirurgià una percepció de profunditat inèdita. Aquesta precisió impulsa l'expansió de cirurgies altament conservadores, com la nefrectomia parcial (extirpar únicament el tumor preservant el ronyó), que avui dia és un estàndard en la pràctica urològica gràcies a aquestes tècniques.
-
Avui
Des del 2002, el Dr. Cecchini ha continuat realitzant aquesta i altres intervencions per via laparoscòpica en la seva activitat hospitalària, en la pràctica privada i en directe en diversos congressos, ajudant també a la formació de nous cirurgians. Avui dia, el que va començar com un repte tecnològic s'ha convertit en l'estàndard d'or, permetent que milers de pacients superin malalties urològiques greus amb intervencions segures i recuperacions excel·lents.