Que es la prostatectomia radical laparoscòpica?

La prostatectomia radical per via laparoscòpica és la tècnica quirúrgica que permet l’extirpació amb criteris oncològics, de la glàndula prostàtica en el cas d’un càncer.Es realitza mitjançant l’utilització de 4 o 5 tubs (trócars).

La tècnica inicial va ser descrita per via transperitonial, abordatge diàfan i de fàcil orientació, tot i que la tendència sembla afavorir el canvi a la via extraperitonial. Aquest darrer abordatge és d’accés més ràpid (reduint el temps quirúrgic), ofereix un espai de treball més tancat (que pot dificultar alguns moviments) i no invaeix la cavitat abdominal (evitant els riscos que això suposa).

En els casos en que és factible, es poden preservar els feixos neurovasculars responsables de l’erecció, obtenint millors resultats en la recuperació d’aquesta funció. El temps quirúrgic habitual d’aquesta intervenció és d’unes dues hores i mitja. El postoperatori precisa de mantenir una sonda vesical, que es pot retirar a la setmana de la intervenció.

Quins avantatges té aquesta técnica?

El principal avantatge de la cirurgia laparoscòpica és la visió. La magnificació de la imatge permet afinar i precisar molt més els moviments quirurgics, fet de gran trascendència especialment en la cirurgia oncològica. L’abordatge laparoscòpic evita la incisió, raó per la qual la recuperació per fer vida normal és molt ràpida. El temps quirúrgic més llarg a quiròfan reverteix en una recuperació més fàcil. El sagnat operatori acostuma a ser mínim, pel que habitualment no és necessària la transfusió de sang.

Quan es poden conservar els nervis erectors?

L’afectació de la erecció és un dels problemes del tractament del càncer de pròstata. Quan el cas ho permet, es poden preservar un o els dos feixos neurovasculars, amb una probabilitat més alta (al voltant del 50%) de recuperació de l’erecció. La cirurgia laparoscòpica, amb la magnificació de la imatge, permet un abordatge precís d’aquests feixos, per conservar-los quan sigui possible.

La cirurgia laparoscòpica assistida per robot permet obtenir millors resultats pel que fa a la recuperació de l’erecció.

La intenció primera del tractament quirúrgic és la curació de la malaltia, quedant en segon terme els dèficits funcionals que això pugui ocasionar. És per això que cal valorar cada cas en concret prèviament a la cirurgia i durant el mateix acte quirúrgic. Davant el dubte de no poder garantir una cirurgia correcta des del punt de vista oncològic, s’opta per la extirpació dels feixos neurovasculars.

En quins casos es pot afectar la continència de la orina?

Gairebé tots els pacients després d’una prostatectomia radical laparoscòpica experimenten en alguna mesura dificultats per un bon control de la micció. La majoria dels casos presenten incontinència associada a l’esforç que es resol de forma gradual en un termini de setmanes.

En una baixa proporció de pacients (inferior al 5%) hi pot haver dificultat en assolir un perfecte control de l’orina a llarg termini. Aquests casos poden presentar incontinència urinària que els afecti en la seva vida diària.

El fet que quedi afectada la continència urinària no depèn únicament del tipus de tècnica quirúrgica que s’utilitzi sinó de l’anatomia de l’esfínter urinari. Per això, qualsevol tècnica d’extirpació de la pròstata té el risc de lesionar l’esfínter. La intervenció per via laparoscòpica intenta minimitzar aquest risc preservant la màxima longitud d’uretra.

Alguns casos poden presentar problemes de retenció urinària una vegada retirada la sonda associada a l’inflamació de la zona de la sutura que es resol espontàniament en uns dies.